divendres, 16 de setembre de 2011

CONVENI FEM

Voldria fer una aportació a l’hora de analitzar la gestió del fem o RSU, (residus solids urbans). En el any 2004 es va constituir per iniciativa de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida una Comissió per a estudiar la problemática i vorer quines solucions plantejabem desde la societat civil. Aquesta Comisssió estaba formada per associacions empresarials, sindicats, plataformas que s’havien oposat a la instalación del abocador en el seu poble, associacions com la CEVA i el IEVA, partits politics i particulars.



El president de la Comissió va ser Emili Barber de la CEVA (Coordinadora ecológica de la Vall d’Albaida) i jo vaig participar en representación del IEVA. Durant un any van durar les reunions tan de la comissió com dels grups de treball, d’aquests estudis van naixer les popostes de:

1- Millor sistema de recollida: Porta a porta seleccionat.

2- Tecnología y tamany de la planta de triatge i compostatge

3- Lllocs adecuats dins de la Vall dAlbaida per a contruir el abocador.

4- Sistema d’empaquetament de residus per al abocador.

5- Viabilitat económica del canvi de selecció del fem, de canviar el de contenedors per el porta a porta. El increment del cost de selección que generaría nous llocs de treball, es financia per el increment dels ingresos produits per l’increment dels residus seleccionats, principalment dels envasos. (Lo que en la crisis actual sería una important ajuda per a les familias afectades).



Aquestes propostes van ser entregades en el 2005 a la Mancomunitat.



Dins de la web del IEVA, está la documentación completa que pugueu analitzar, vos adjunte el enllaç.



http://www.ieva.info/area-economia.php



Aquestes propostes van quedar oblidades en un caixo, en gran part seguramente per la constitución dels grans consorcis i per la poca voluntat politica de afrontar el repte de les propostes plantejades. Segurament interessos economics determinats van actuar en contra del projecte, i ara es trovem en una situación dramatica, on l’increment dels costos de tractament estan disparanse per la falta de una bona gestió i de la creació de noves plantes de triatge i compostatge.





En lo referent a la posibilitat d’ eixir de la gestió global dins de la Mancomunitat, no crec que siga la solución pero en principi cada poble pot plantejar el seu plan de residus, per llei es una atribución local. Altre tema son els compromisos del contracte firmat en la Mancomunitat i les consecuencias de la seua ruptura.





Una Salutació.

Marcos Cantó

Cap comentari:

Publica un comentari